Inici

Generalitats sobre el Ball de Bastons

Ball de bastons, paloteado, palotiau, paloteo, troqueados, danza de palos, pauliteiros... són diferents denominacions per un tipus de danses que tenen una característica primordial en comú: l'ús de bastons que són colpejats pels balladors que l'executen, seguint el ritme d'una música predeterminada.

Anant més enllà, trobem danses amb bastons no només a la pení­nsula Ibèrica i/o Europa sinó que podem ensopegar-hi a quasi tot el globus terraqui. De vegades arribades fa relativament poc a terres com Amèrica del Nord de la mà del colonitzador anglès (el cas dels Morris Dancers), altres vegades portat a terme des de qui sap quan en illes de la Micronèsia (aquesta vegada amb canyes) o a l'exòtic Nepal.

A la vista d'unes dades, si es vol, tant superficials, arribem a la ràpida i evident conclusió que les danses amb bastons són un fenomen global; cadascuna amb les seves peculiaritats, fins i tot de vegades amb orí­gens molt diferents els uns dels altres però que, al final, ens porten al mateix.

Algunes notes històriques

Per parlar del possible origen del ball de bastons, i de les danses amb bastons en general, podem remontar-nos a èpoques molt arcaiques si fem cas a allò escrit per notables investigadors del tema. D'aquesta manera Joan Amades, Aureli Capmany o Julio Caro Baroja, entre d'altres, n'han donat diverses teories, moltes vegades sense arribar a posar-se d'acord. Sense ànim d'entrar a fer una anàlisi profunda podem indicar alguna d'aquestes hipòtesis, en qualsevol cas, només amb la intenció de donar-les a conèixer:

  • La que el situa a l'edat del bonze, concretament cap a l'any 2000 a.C. com a dansa de significació agrí­cola, conseqüència de l'aparició de la mateixa agricultura. Vindria a ser, doncs, una dansa d'invocació a la fertilitat de la terra.
  • La que diu que el ball de bastons, com a descendent directe de les danses d'espases, tindria un origen ibero-cèltic ja que varen ser aquests pobles els que van desenvolupar la metal·lúrgia a la Pení­nsula, a més de portar a terme gran quantitat de danses religioses que podrien ser la base per al desenvolupament d'altres danses similars a les de bastons.
  • La de l'origen greco-romà que també enllaça amb les d'espases com a arma de la dansa (que en qualsevol cas, despré serien substituïdes per bastons) ja que situaria les danses amb bastons com a descendents de les danses pí­rriques, destinades a l'ensinistrament militar, o de les que portaven a terme els sacerdots Salis.

Per trobar la primera notí­cia escrita d'un «ball de bastons» a Catalunya hem de fer un salt important en el temps. En efecte, la datem l'any 1151, segons Aureli Capmany, durant les noces del comte de Barcelona Ramon Berenguer IV amb Peronella d'Aragó, filla de Ramir el Monjo, encara que, tot s'ha de dir, no se sap amb certesa a quin tipus de dansa amb bastons feia referència l'escrit.

Posteriorment i fins el segle XVIII anem troban múltiples referències sobre el ball de bastons a notacions de comptes corresponents a les festes de diversos indrets, convivint moltes vegades, a les processons del Corpus, amb el ball d'espases. Així­ doncs, a tall d'exemple, trobem notes sobre balls de bastons a Tortosa (1557), Tarragona (1633), Sanaïja (1680), Igualada (1701) o Solsona (1702).

Però serà a partir de 1714, amb la caiguda de Barcelona a mans de les tropes de Felip V i les posteriors disposicions que van prohibir no solsament l'ús sinó la tinença de qualsevol tipus d'arma (ganivets inclosos), quan trobem un major creixement en la quantitat de dades sobre balls de bastons en detriment dels balls amb espases. És, sobre tot, aquesta circumstància unida a altres ordres de tipus eclesiàstic i civil (ex. Real Cèdula de Carles III, 1777) que ens porten a pensar en la possibilitat que el ball de bastons a Catalunya, tal com el coneixem avui en dia, sigui descendent de l'antic ball d'espases.